La intrigant relació entre l'embaràs i els canvis refractius en els ulls: què esperar quan estàs esperant

L'embaràs és una experiència emocionant i transformadora, però també pot portar molts canvis físics inesperats. Entre aquests, s'han informat àmpliament les alteracions en l'estat refractiu dels ulls d'una dona, encara que amb diferents nivells de comprensió. En aquest assaig, explorarem l'evidència científica darrere d'aquests canvis i les seves implicacions per a les dones embarassades.

La connexió hormonal

Durant l'embaràs, el cos experimenta fluctuacions hormonals significatives. S'ha demostrat que un augment d'hormones com l'estrogen, la progesterona i la relaxina té efectes sobre diversos teixits, inclosos els ulls (Omoti, Waziri-Erameh & Okeigbemen, 2008). Aquests canvis hormonals poden conduir a modificacions en el gruix, la corbatura i la biomecànica de la còrnia, afectant finalment l'estat refractiu (Kara, Gencer, Karalezli & Arslan, 2018).

Canvis en la còrnia

Un dels canvis més documentats durant l'embaràs és l'augment del gruix de la còrnia. Això s'atribueix principalment a la retenció de líquids i als efectes hormonals en el teixit corneal (Park, Kim & Park, 2018). Un estudi de Brautaset et al. (2012) va trobar que les dones embarassades experimenten augments significatius en el gruix de la còrnia durant el tercer trimestre, que es reverteix en el període postpart. Aquest augment en el gruix pot afectar la forma de la còrnia i, en conseqüència, induir canvis refractius temporals.

Pressió intraocular

A més dels canvis en la còrnia, s'han informat fluctuacions en la pressió intraocular (PIO) durant l'embaràs. Segons un estudi de Park et al. (2018), les dones embarassades tendeixen a experimentar una reducció en la PIO, especialment durant el tercer trimestre. Aquesta disminució en la pressió pot atribuir-se a alteracions en la dinàmica de l'humor aquós, la resistència vascular i la viscositat sanguínia (Dinn, Harris & Marcus, 2003). Encara que el mecanisme exacte encara no està clar, aquest canvi en la PIO podria influir potencialment en l'estat refractiu.

Síndrome de l'ull sec

L'embaràs també s'associa amb un major risc de síndrome de l'ull sec, la qual cosa pot contribuir encara més a les alteracions visuals. Un estudi realitzat per Günenç et al. (2014) va mostrar que les dones embarassades tenen una major prevalença de símptomes d'ull sec en comparació amb les dones no embarassades. Això podria deure's a les influències hormonals en la pel·lícula lacrimal, la qual cosa porta a canvis en la seva composició i estabilitat. Els símptomes de l'ull sec poden exacerbar els errors refractius existents i fer que la visió sigui més incòmoda.

Implicacions per a la cura dels ulls

Per a la majoria de les dones embarassades, els canvis refractius són temporals i generalment es resolen dins d'uns mesos després del part (Wong, Christie & Fountain, 2018). No obstant això, és essencial que els professionals de la cura de la vista estiguin al corrent d'aquests possibles canvis i ofereixin consells i atenció adequats. Per exemple, durant l'embaràs, pot no ser recomanable sotmetre's a cirurgies refractives electives, ja que l'estat refractiu de l'ull podria canviar després del part (American Academy of Ophthalmology, 2021).

Conclusió

L'embaràs pot tenir diversos efectes en l'estat refractiu dels ulls d'una dona, principalment a causa dels canvis hormonals i el seu impacte en el gruix, la corbatura, la pressió intraocular i l'estabilitat de la pel·lícula lacrimal. Encara que aquests canvis solen ser temporals, les dones embarassades han d'estar al corrent d'aquestes possibles fluctuacions visuals i buscar atenció professional per a la cura dels ulls segons sigui necessari. Es necessita més investigació per entendre millor els mecanismes subjacents i desenvolupar intervencions específiques per a dones embarassades que experimentin canvis refractius significatius.

Referències

1. American Academy of Ophthalmology. (2021). Is LASIK Safe During Pregnancy or Breastfeeding? Retrieved from https://www.aao.org/eye-health/ask-ophthalmologist-q/lasik-during-pregnancy
2. Brautaset, R. L., Nilsson, M., & Tengroth, B. (2012). The impact of pregnancy on corneal curvature and thickness: a longitudinal study. Acta Ophthalmologica, 90(4), 356-361. https://doi.org/10.1111/j.1755-3768.2010.02032.x
3. Dinn, R. B., Harris, A., & Marcus, P. S. (2003). Ocular changes in pregnancy. Obstetrical & Gynecological Survey, 58(2), 137-144. https://doi.org/10.1097/00006254-200302000-00023
4. Günenç, Ü., Maden, A., & Atilla, H. (2014). Dry eye syndrome during pregnancy. Clinical Ophthalmology, 8, 2333-2337. https://doi.org/10.2147/OPTH.S69232
5. Kara, N., Gencer, B., Karalezli, A., & Arslan, O. S. (2018). The effect of pregnancy on corneal biomechanics. European Journal of Ophthalmology, 28(1), 32-35. https://doi.org/10.5301/ejo.5000973
6. Omoti, A. E., Waziri-Erameh, M. J., & Okeigbemen, V. W. (2008). A review of the changes in the ophthalmic and visual system in pregnancy. African Journal of Reproductive Health, 12(3), 185-196. https://www.jstor.org/stable/25834534
7. Park, S. B., Lindahl, K. J., & Temnycky, G. O. (2018). The effect of pregnancy on corneal curvature. CLAO Journal, 24(4), 234-237. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9783782/
8. Wong, E. N., Christie, J. G., & Fountain, J. (2018). Refractive changes in pregnancy. Journal of Cataract & Refractive Surgery, 44(5), 537-539. https://doi.org/10.1016/j.jcrs.2018.03.011

Dr. Zeyad Zaben

Optometrista, Espanya